Activitats. Laberynthus

Activitats:

El Laberint de Creta

1. Llegeix el conte "La casa de Asterión" de l'escriptor argentí Jorge Luis Borges. Si vols el pots llegir en versió catalana o el pots trobar en la versió original castellana en el recull titulat El Aleph, on va ser publicat el 1949, o en una de les adreces web següents:

http://www.literatura.us/borges/lacasa.html

http://www.apocatastasis.com/la-casa-de-asterion.htm

http://www.mundolatino.org/cultura/borges/borges_6.htm

2. Després de llegir el conte i el mite contesta les següents preguntes:

1. Qui et sembla que és Asterió? Presoner i fill de una reina.
2. Com és el seu aspecte físic? És un minotaure (cos d'humà i cap de toro).
3. Qui és la reina mare d'Asterió?
4. Com és la casa d'Asterió? Amb les portes obertes i sense mobles. Tambe es gran , hi ha moltes finestres i també hi ha galeríes.
5. Qui són els nou homes que entren cada any a la casa d'Asterió? Són els guerrers.
6. Asterió espera el seu redemptor. Qui és i com actua?
7. Teseu se sorprèn que el Minotaure no s'hagi defensat. Per què creus que no ho ha fet?
8. El relat de Borges està inspirat en el quadre de Watts aquí reproduït. Creus que l'actitud del Minotaure de Watts s'assembla a la de Borges? Per què?

El Minotaure, George Frederick Watts, 1885. Tate Gallery, Londres.

Monstres i éssers prodigiosos

1. Exercici d'associació: iconografia dels monstres i éssers prodigiosos.

- imatge 1: medusa
- imatge 2: sirena
- imatge 3: centaure
- imatge 4: griu
- imatge 5: quimera
- imatge 6: esfinx
- imatge 7: minotaure
- imatge 8: pegas
- imatge 9: cèrber.

2. Exercici d'associació: vocabulari dels monstres i éssers prodigiosos.

- quimera: creació imaginaria de l'esperit que om pren en una realitat.
- sirena (ésser humà): dona seductora de veu i gestos articulatius.
- sirena: aparell que genera sons de gran intensitat.
- medusa: animal cridari amb forma de campana i cèl.lules urticants.
- cancerbero: porter de futbol en llenguatge de locutor espanyol ampul.lós.
- harpia ( ésser humà): dona malvada perversa.
- esfinx: persona que no deixa endevinar el seu pensament, de caràcter enigmàtic i inescrutable.
- harpia (animal): ocell de la familia dels falcònids amb les urpes més potents que cap altre ocell.

3. Exercici d'omplir forats: vocabulari dels monstres i éssers prodigiosos.

1- cancerbero
2- quimera
3- sirena
4- esfinx
5- sirena / medusa
6- harpia

General

1. Exercici d'associació: els signes del Zodíac. Quan hagis acabat conserva els resultats per a l'activitat següent.

2. A partir de la relació que has establert a l'activitat anterior entre les constel·lacions del Zodíac i els mites, hauràs pogut observar que la transformació dels personatges a constel·lacions sol ser una recompensa donada pels déus. Tot i així de vegades és un càstig dels déus. Reparteix les diverses constel·lacions en dues llistes segons si el seu origen és un premi o un càstig.

3. La mitologia també té utilitats científiques. Comprova-ho amb aquest exercici d'associació: noms d'elements químic d'origen mitològic.

- Hermes /Hg
- Posidó /Np
- Pal·las Atena/ Pd
- Hades /Pu
- Demèter/ Ce
- Tel·lus (Gea)/ Te
- Úranos /U
- Titans /Ti
- Hèlios /He
- Selene /Se
- Prometeu /Pm
- Tàntal /Ta
- Niobi /Nb
- Cadme /Cd
- Europa /Eu 

La guerra de Troia


1. Quines conseqüències va tenir el judici de Paris?
2. Llegeix el conte "A les portes de Troia" de Quim Monzó, publicat dins el recull titulat Guadalajara (Barcelona, Quaderns Crema, 1996). En què es diferencia aquest relat del final tradicional de la guerra de Troia?
3. Inventa't ara tu un altre final per a la guerra de Troia i posa'l per escrit.
4. Mots encreuats: la guerra de Troia.
5. Trencaclosques: reconstrueix el mosaic del sacrifici d'Ifigenia trobat a Empúries.
6. Després de veure la pel·lícula Troia de Wolgang Petersen (2004), enumera les alteracions que introdueix respecte del mite de la guerra de Troia.

Exercicis

Pàg. 50 ex.21:

Relaciona cada constel·lació amb el seu episodi:

1. El lleó (Lleó) - El lleó de Nemea
2. El carner (Àries) - El velló d'or
3. L'hidra (Càncer) - L'hidra de Lerna
4. L'arquer -El centaure Quiró
5. El brau (Taure) -El rapte d'Europa

Pàg. 51 ex. 22:

Informació sobre el Complex d'Èdip:


En la teoria psicoanalític, el complex d'Èdip durant l'etapa genital del desenvolupament del nen (una de les etapes psicosexuals), que té lloc dels 3 als 6 anys), aquest comença a sentir atracció sexual envers el progenitor del sexe oposat. El nen se sent atret per la mare i comença a odiar el pare, ja que aquest té la mare. Desenvolupa un sentiment de culpa ja que el nen sap que no està bé odiar el pare. Aquest conflicte es resol mitjançant la identificació, en què el nen adopta característiques del pare. El concepte va ser desenvolupat per Sigmund Freud, basant-se en la figura mitològica d'Èdip. Freud l'anomena un complex humà universal (filogenètic), i la causa de bona part de la culpa inconscient. Postula que existeixen diferents formes d'enfrontar-se al complex: en el cas dels nois, a través del complex de castració i en el de les noies en l'enveja del penis. Un complex mal resolt, condueix a la neurosi, pedofília o homosexualitat.

Pàg. 51 ex. 23:

Significat de les paraules:

-Agorafòbia (del grec agora, 'plaça pública'): es relaciona amb la por als espais oberts, la persona que pateix agorafòbia (agorafòbic), té por en qualsevol situació on pugui manifestar-se l'ansietat o el pànic.
-Claustrofòbia (del grec claudo, 'tancar'): és la por a estar en un espai tancat i del qual són les sensacions d'ofegar-se i els trastorns nerviosos, que poden desencadenar en una crisi de pànic.
-Hipnosi (del grec hypno, 'adormir'): és un procés que implica una persona que hipnotitza i un subjecte que afirma haver estat hipnotitzat.

Pàg. 51 ex. 24:

Busca a quin director correspon cada pel·lícula.

1. Ulisses -Camerini
2. Hèrcules -Pietro Francisci
3. Jàson i els argonautes -Don Chaffey
4. Èdip rei - Passolini
5. Fúria de Titans -Pietro Francisci
6. Helena de Troia - Robert Wise
7. La guerra de Troia - Giorgio Ferroni
8. Medea -Desmond Davis

Història del Ciclop segons Homer

http://www.xtec.es/~jgirabal/historiaterra/odissea.pdf

Laoocont i els seus fills